Lirieke: Els Pets. Respira. A Vegades El Món Em Fa Por.

Camines
sesnse mirar-me
rumio
un altre cop,
silencis
que fan mes mal que les paraules de tots dos.
Somies
la seva cara,
el penses
i no soc jo.
Acabes de decidir que l?unic cert es un error
Dius cansada
mentre esquives la mirada
bona nit amb veu tan trista
que no em veig amb cor de dir-te
Que a vegades el mon em fa por,
a vegades no tinc la rao.
porta l?aire olor de dema;
no fa gaire em vas estimar.
esperes
una trucada,
arribo
massa aviat,
despenges
i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.
Inventes una altra excusa,
l?escolto
dissimulant,
remenes
aquella foto on em mires com abans.
Dius com sempre
que no ajusti la finestra
i aixi arriba una altra nit antiga,
freda com el vent que es filtra.
A vegades el mon em fa por,
a vegades no tinc la rao.
porta l?aire olor de dema;
no fa gaire em vas estimar.
Coses que no
son de tu i jo
omplen els marges i els pinten de fosc.
Bales de dol
obren ferides que el temps no resol.
A vegades el mon em fa por,
a vegades no tinc la rao.
porta l?aire olor de dema;
no fa gaire em vas estimar.