Lirieke: Els Pets. Calla I Balla. S'ha Acabat.

Un nuvol passa, els carrers s'han enfosquit,
i fot un ram com els de quan era petit.

Darrera els vidres jo m'ho miro arropit,
ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d'enyoranca perquee no ets aqui.
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.

Ma mare mai va creure que nomes fossim amics,
ells ens protegia de la llengua dels veins.
Perque si eres a casa em veia tan felic
no ho entenia pero un fill es sempre un fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra.
Uooo, rebolcant-se abracats.
Uooo, de la ment no se m'esborra.
Uooo, no puc creure'm que s'ha acabat. S'ha acabat.
Va apreixer envoltada de misteri,
en el primer moment tot va semblar normal.
Borratxeres, descontrol, mais i rialles,
l'endema jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar.

Pero ara aquell nuvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se aixi'
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra.
Uooo, rebolcant-se abracats.
Uooo, de la ment no se m'esborra.
Uooo, no puc creure'm que s'ha acabat. S'ha acabat.

Pero ara aquell nuvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se aixi'
del cassete de ma mare m'ha semblat sentir.

Uooo,