Lirieke: Miquel Abras. Temps De Zel. Temps De Zel.

Podem aspirar a tot el que vulguem,
a tot el que se'ns posi al davant,
Podem eclipsar els nostres cervells,
i fusionar la nostra pell,

Podem tocar-nos tota la nit,
acariciar-nos amb els dits,
Obrir camins dins el teu cos,
Podem besar-nos
i desitjar-nos fins la mort.
O imagina que no estem sols
i en miren mes de mil ulls,
Som desig som plaer som humans en temps de zel.

Podem augmentar les nostres pulsacions a la velocitat de un infart.
Podem acariciar el nucli del plaer nomes sentint el teu desig.

Podem tocar-nos tota la nit,
acariciar-nos amb els dits,
Obrir camins dins el teu cos,
Podem besar-nos
i desitjar-nos fins la mort.
O imagina que no estem sols
i en miren mes de mil ulls,
Som desig som plaer som humans en temps de zel.

Vestim-nos em de sortir de l'hotel,
ja es hora de tornar a casa, ja es hora que volem sols.
Tot quedara entre nosaltres, sera el nostre unic record,
vestim-nos cuidem fins l'ultim detall no fos que el teu perfum ens delates.
La teva olor corporal els teus preciosos cabells,
l'habitacio es cola pel bany
el teu nom en un mal moment uo uo uooo
Trucades a mitjanit,
regals i flors sota el llit,
marques al coll de carmi,
i esgarrapades per tot el cos,
uououooo

Viatges sense desti, maletes buides d'amor,
remordiments sense fi,
balades tristes d'acords menors.


(Gracias a Gerard Vallirana por esta letra)